viernes, 1 de junio de 2007

Llàgrimes dolces

No podem perdre aquesta oportunitat, és única, gairebé irrepetible de arribar al nostre objectiu: Ser una entitat gran, respectada i admesa.
Gran perquè els sentiments no s’escriuen, es porten al cor, respectada pel immens esforç col·lectiu de tots els integrants, des del primer fins l’últim, i admesa perquè tenim el nostre lloc dins la nostre societat, igual de digne i respectable que qualsevol altre opció.
Enhorabona Espanyol, per aquest dolç moment que ens ha de fer reflexionar, només és futbol i així ho entenem. Es pot guanyar, perdre però amb dignitat, sense vergonya i amb la cara sempre ben alta.
Ens ho mereixem i tenim que seguir endavant només per aquest sentiment.
El nostre Espanyol ha guanyat, amb suport, il·lusió i orgull i això és el més important.
Aquestes llàgrimes dolces han d’ésser la pluja que sembri el nostre camí, per tenir un Espanyol on es mereix, per història, tradició i mèrits esportius.
Ara més que mai, no ens amaguem, expliquem el nostre sentiment sense ofendre a ningú, no ens podem comparar amb res i reforcem les nostres arrels que ens encaminen a un futur d’il·lusió i que ens ha de portar a plorar d’alegria en un present, desitjo, ben proper.

Gràcies Espanyol

Miquel Angel Parejo